
L'enhorabona! Estàs embarassada! Un cop se t'hagi passat la primera emoció, tindràs probablement una pila de preguntes sobre tot el procés; per no mencionar les moltes coses a fer. Però no et preocupis, aquest llibre està ideat per ajudar-te a que els pròxims nou mesos siguin el menys estressants possible. L'Agenda per a l'embaràs està pensada perquè la facis servir i la gaudeixis a cada aspecte de la gestació. Pot servir-te per recordar còmodament a quina setmana de l'embaràs et trobes, per estar al dia de les cites amb el metge, de les proves i de quan et donen els resultats. Fes-la servir com un diari on pots apuntar els teus pensaments i sentiments sobre els dies concrets que són importants per a tu: el primer dia que vas notar que el nadó va donar un cop de peu, quan vas deixar de marejar-te, el dia que la teva roba normal ja no t'anava bé, el teu primer dia de compres a una botiga d'embarassades, el moment en que "d'alguna manera" vas saber quin seria el sexe del teu nadó, o qualsevol altra cosa que vulguis recordar o compartir més endavant amb el teu fill. Aquesta agenda pot ser utilitzada també per controlar l'augment de pes. Fins i tot pots anotar el...
Au début du XVIe siècle, en Espagne comme dans d'autres cours européennes, un nouveau et puissant personnage apparaît aux côtés du monarque qui lui délègue nombre de tâches de gouvernement : le favori, appelé privado ou vaYido. Sous les règnes de Philippe III (1598-1621) et de Philippe IV (1621-1665) en particulier, deux grandes figures de favoris se distinguent à la tête de la très puissante monarchie espagnole : le duc de Lerma et le comte-duc d'Olivares. Ils inaugurent un système politique à deux têtes composé du roi et de son ministre. Comment donc un personnage de second rang parvint-il à s'imposer au sommet de l'Etat dans une monarchie dite absolue et de droit divin ? Comment fut négocié, pensé et représenté ce partage du pouvoir ? Et lorsque ces favoris, en particulier Lerma et ses affidés, confondant affaires publiques et privées, commencèrent à susciter certaines oppositions dans " l'opinion publique " naissante, quels moyens mirent-ils en oeuvre pour tenter de se maintenir au pouvoir ? Quelles relations s'instituèrent entre ces favoris et les artistes ou les écrivains chargés de les représenter ? Quelles images du privado trouve-t-on...
Est-il possible d'évaluer les conséquences de l'enseignement religieux sur l'imaginaire et sur les comportements des Castillans à la fin du Moyen Âge ? Pour répondre à cette difficile question, les textes réunis dans ce volume ont exploré trois domaines dans lesquels il semblait possible de suivre la réception des leçons de l'Église : le développement de nouvelles dévotions (à la Trinité, au sang du Christ), l'adoption de pratiques ou de comportements préconisés par le clergé (la confession, le respect des lieux consacrés) et les attitudes à l'égard de la communauté juive et des judéo-convertis. Ces textes font apparaître, parmi d'autres acquis, l'importance du substrat intellectuel sur lequel l'enseignement religieux vient se greffer, la participation de la pastorale chrétienne à la construction des identités collectives et la fragilité du monopole que l'Église prétendait exercer sur la diffusion de la doctrine. Sur un terrain encore assez peu exploré, le présent ouvrage vient poser des jalons à partir desquels la recherche historique peut espérer parvenir à une meilleure compréhension de la vie religieuse des laïcs entre le XIIIe et le XVe...
Fruit d'un colloque international qui s'est tenu à Paris à la fin de 1995 et qui portait sur L'image de la France en Espagne pendant la première moitié du XIXe siècle, cet ouvrage réunit près d'une vingtaine de travaux de spécialistes, qui offrent au lecteur un large éventail de thèmes et de perspectives sur la question, puisqu'ils touchent à la presse, à la littérature, à l'historiographie, à l'art, aux idées politiques et sociales. Les diverses visions que les Espagnols du XIXe siècle ont
Aquest text-guia respon a una voluntat de facilitar el treball de l’alumne al voltant de l’assignatura Les Fonts de la Història de l’Art d’Època Moderna i Contemporània..La intenció dels autors ha estat lligada al desig d’oferir una estructura de continguts el més simple possible per tal d’evitar qualsevol complicació afegida a una temàtica difícilment classificable. Tot tenint presents les particulars característiques de l’assignatura (a cavall entre la teoria, la història i la pràctica), i sempre adreçats a l’assoliment d’uns resultats positius, els criteris d’ordenació han girat des del primer moment al voltant de l’organització del material segons un esquema cronològic, sense deixar de banda per això, òbviament, la importància que les diferents categories tipològiques tenen dins de l’àmbit de les fonts de la història de l’art. En qualsevol cas, el resultat final manté la idea originària d’oferir una eina d’ajuda, clara i operativa, que pugui contribuir a una preparació efectiva de l’assignatura per part dels alumnes
Segurament gairebé tots ens hem trobat, al llarg de la nostra vida, davant d ́alguna situació d'emergència. Aquestes situacions es caracteritzen per la necessitat de donar solucions ràpides i, alhora, efectives. Però quí ens ensenya a actuar d'una forma efectiva? Aquest és, precisament, l'objectiu del manual; és a dir, el que es pretén és aportar solucions efectives als professionals relacionats amb l'educació infantil que en algun moment es poden trobar davant d ́una emergència, perquè sàpiguen reaccionar de la millor forma possible. En aquest manual s'aborden temes referents a les característiques d'actuació davant emergències, tècniques de primers auxilis, transport d'accidentats, reanimació cardiopulmonar bàsica, formes d'actuació davant hemorràgies, fractures, cremades, lipotímies, intoxicacions, etc., així com el reconeixement de símptomes i l'educació per a la salut a l'escola.
En aquest volum es recullen les ponències presentades a les VI Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials, organitzades pel Departament de Didàctica de les Ciències Social de la UAB i desenvolupades al febrer del 2009 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les ponències reflecteixen els problemes, els reptes, les possibilitats i les estratègies per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la construcció de les identitats a partir de la història, la geografia i les ciències socials en diferents països (Mostafa Hassani al Marroc; Carlos Arturo Sandoval a Colòmbia; Francisco Javier Dosil a Mèxic; Nadine Fink a Suïssa; Marc-André Éthier, David Lefrançois i Stéphanie Demers al Quebec). I les comunicacions i els pòsters mostren les diverses experiències d’aula i recerques que els docents estan realitzant al voltant d’aquest tema. Al final, hi ha una síntesi de les aportacions i els debats que es van produir durant els tres dies de les jornades. La realització de les jornades i l’edició d’aquest llibre han tingut el suport de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Institut de Ciències de...
Ver Opciones