
La Maria i en Joan passegen els seus noranta anys per la rambla del Celler, lentament, com dos enamorats, veient passar el món d’avui, tan distant del de la seva plenitud, i tan hostil, ja que actua amb ells sense pietat, com un voltor en cerca de carronya. En Niel, un veí seu, els contempla, alertat per la seva bondat i la seva indefensió; és un home que, com els vells amants de la rambla del Celler, arrossega un passat on dolor i joia es barregen, incontrolats, a partir d’una adolescència viscuda a París i d’un amor sempre infeliç per Judit, la seva segona dona, víctima d’un ahir ple d’infàmia. La Maria, a qui tothom diu Marieta, i en Joan han travessat un segle sencer de guerra, opressió, silencis, vexacions... però han trobat temps i fortalesa per estimar la família, el teatre, l’òpera, el cinema, aquesta vida que, justament quan arriba a l’últim tram, sembla voler-los eliminar abans d’hora. "Els amants de la rambla del Celler" és un relat extraordinari que contraposa la tendresa a la cruesa més extrema, i on es mostren sense embuts les extorsions actuals del mòbbing immobiliari i es denuncia la depravació dels abusos sexuals a menors.
Salvador Donat és un metge de poble que viu una maduresa tranquil·la i contemplativa. A cavall d'una Harley Davidson, que conserva de quan era metge a Guinea, recorre plàcidament els tarongerars i els camins de mun
Trobareu nou relats ordenats cronològicament, però de temes diversos, que estan ambientats o tenen relació amb Novençana (Vilanova de Meià) i els pobles i indrets de la coma de Meià. El primer explica una conflictiva confirmació del 1716, l'any de la Nova Planta. El segon mostra la lluita d'una vila i la seva gent per preservar els seus drets davant el senyor.
La fi de la Segona Guerra Mundial s’apropa. A Portbou la Maria compleix la seva primera missió; vigilar l’arribada en tren d’un carregament secret dels alemanys. Lluny de casa seva, intenta fugir del seu passat nazi, d’un passat que la sotmet a les seves pròpies pors. Però no tot serà tan senzill entre els que la volen utilitzar i els que la volen morta, perquè el perill l’atrapa. I l’amor també. L’operació Odin ha estat iniciada, i d’ella en depèn el final de la guerra. Un final que tindrà com a protagonista a l’espia novella, que haurà de vèncer fòbies i fantasmes per poder sobreviure i encarar el seu futur lluny de la tenebra i l’engany. El secret més ben guardat del Tercer Reich està a punt de sortir a la llum.
El nostre protagonista —que a partir d ́ara coneixerem com a senyor X, que encara que estigui molt vist, sempre queda bé— és un home senzill, insignificant, insípid, banal, anodí... Sembla que la seva vida transcorrerà sense que res el faci destacar, encara que sigui un instant per sobre els altres, fins que el destí s ́interposarà en el seu camí. Qui diu el destí, diu la policia, que el detindrà com a sospitós de dos casos d ́assassinat més propis d ́una pel·lícula que de la realitat. Malgrat que tots els indicis apunten a que aquestes morts han estat obra d ́un autèntic assassí a sou, també semblen assenyalar que aquest assassí no es altre que el senyor X, un home que no sembla capaç ni tan sols d ́haver-ho pogut imaginar.
The proceedings of the IX PatRom colloquium (Oviedo 1995), designed to extend the purview of the PatRom project to Asturian (a language situated between Galician and Castilian), assemble studies on a) patronymics in Romance tongues in general (Chambon, DENS) and Asturian in particular (Büchi on names derived from place-names, Maas-Chauveau on names derived from professions, Schmid on sobriquets); b) comparative, Asturian and Romanian onomastics (Sala on names derived from common nouns, Tomescu on names stemming from animal names); c) sociolinguistics (D'Andrés); and d) etymological problems (García Arias). Most of the articles are explicitly methodological, such as that of Chambon (on the subject of Dental).
Ver Opciones